Pedagogia narrativa, d’Homer a Tolstoi: Kieran Egan
Va néixer al 1942 a Irlanda. És professor de ciències i filòsof de l’educació. Ha escrit diversos llibres amb temes relacionats amb l’educació i el desenvolupament infantil, donant èmfasi als usos de la imaginació i les etapes intel·lectuals que es produeixen durant el desenvolupament d’una persona. La seva obra principal és La ment educada.
3 velles idees:
- Socialització (Homer)
- Veritat (Platon)
- Naturalisme (Rousseau)
Una idea nova:
- Recapitulació (Vigotski): les eines de pensament (eines cognitives) que s’han inventat al llarg de la història cultural es recapitulen.
Imaginative Education: aporta una nova manera d’entendre com creix el coneixement i com la imaginació ens funciona i canvia al llarg de la vida i uns mètodes d’ensenyament innovadors que es basen en aquests principis i ofereixen d’altres maneres de planificar i ensenyar.
Què és la imaginació?
- Habilitat de pensar en allò que és possible, no tan sols real
- Una font d’invenció, novetat i flexibilitat del pensament humà que enriqueix molt el pensament racional
- Es relaciona amb l’habilitat que tenim per formar imatges i amb les nostres emocions
- Una característica de la nostra ment per adoptar idees noves, provar-les, ponderar-ne les qualitats i possibilitats i trobar-los-hi un lloc entre el que ja s’ha après: “Mira que faig amb això”
L’Imaginative Education es basa en cinc tipus de comprensió definits que ens capaciten per entendre el món de maneres diferents. Es pretén capacitar l’alumnat per a desenvolupar aquests cinc tipus de comprensió mentre aprenen matemàtiques, ciències, socials o qualsevol materia. S’ha de seguir un cert ordre, perquè cada tipus de comprensió representa una forma cada cop més complexa en l’aprenentatge de l’ús del llenguatge:
- Comprensió somàtica (pre-lingüística): tenim un sentit del moviment, del ritme I del cos.
- Comprensió mítica (llenguatge oral): es dóna de 3 a 8 anys. Predomina la imaginació i el pensament oral.
- Comprensió romàntica (llenguatge escrit): (de 8 a 15 anys). Ve donada per la capacitat d’escriure. Ens sentim representats per herois.
- Comprensió filosòfica (ús teòric del llenguatge): desenvolupament d’idees abstractes.
- Comprensió irònica (ús reflexiu del llenguatge)
Fragments extrets de l’entrevista de Kieran Egan a LA VANGUARDIA (12/5/2009)
“La escuela debería ser menos política y prestar atención a la parte más emotiva de los niños”.
“La escuela no nos ha proporcionado una buena educación. […] Le pedimos demasiado. Le pedimos que socialice a los alumnos de acuerdo con la manera que tiene cada sociedad de comportarse, un complejo mundo de ideas políticas y sociales. A la vez le pedimos que forme su mente, es decir, que sean capaces de discernir por ellos mismos, que sean críticos con esas ideas que se les inculcan. Y finalmente que, según las posibilidades de cada alumno, la escuela los ayude a desarrollarse. […] Esas tres demandas se contradicen unas con otras. Pretenden crear individuos críticos pero absolutamente de acuerdo con todo. Es como las cárceles, que también tienen dos intereses contrapuestos: por un lado castigar y por el otro rehabilitar. […] Hay que desarrollar el conocimiento de acuerdo con el sistema de comprensión del mundo que se va desarrollando en cada individuo. Hay cinco estadios de comprensión en la evolución de la cultura de los seres humanos que coinciden con la evolución del individuo.”
“La educación es confusa. Los materiales se basan en la lógica, que en los niños es incipiente, y menosprecian la fantasía, que es lo que más abunda en la mente infantil”.
“Examinamos conceptos equivocados y eso no sirve para nada. Los exámenes premian la memoria y no la comprensión”.
La ciutat educadora: Edgar Faure i Unesco
Aprendre a ser, 1973
En 1972, René Maheu , director general de la UNESCO, va encomanar a Edgar Faure, expresident del Consell i exministre d'Educació de França, un informe sobre el Desenvolupament de l'Educació a nivell mundial. En el nostre nombre anterior s'ha plantejat el context social i educatiu en el qual es va elaborar aquest document, la seva estructura i la necessitat de superar les dades quantitatives, de per si mateix ambigus. El present article planteja el nucli principal de l'informe on s'estableix la relació entre educació i societat, juntament amb la necessitat de caminar cap al concepte de ciutat educativa.
- Revisió molt mesurada del passat de l'educació a escala Terra
- Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia
- Televisió, telecomunicacions, ordinador, anàlisi de sistemes (1973)
- Humanisme científic i compromís social cap a la ciutat educativa
Va ser una recapitulació de la renovació pedagògica de l'Escola Activa i una prospectiva de l'Escola de la societat telecomunicada.
Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula
Es dóna més atenció a la tecnologia que a la pedagogia.
Noves tecnologies però vells mètodes d'ensenyar.
El docent que no té cultura tecnològica, que no és usuari de TIC no fa TAC.
En equipament tecnològic les escoles són les darreres.
EDUCAT 1x1
Informe d’avaluació del projecte. Una aproximació en la perspectiva de les directores i directors de centres participants (curs 2009-2010), Barcelona 8 de juliol 2010
Projecte eduCAT1x1 és un projecte promogut i gestionat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que des de l'any 2009 du a terme tres actuacions principals interrelacionades:
- Proporciona a l'alumnat ordinadors ultraportàtils com a eines personals de treball.
- En els centres públics, dota les aules dels grups incorporats al projecte amb pissarres digitals interactives (PDI) i xarxa local sense fil Wi-Fi, i a més subvenciona les connexions a Internet d'aquestes aules.
- Substitueix progressivament els llibres de text en paper per llibres de text electrònics gratuïts per a l'alumnat.
En termes educatius, el projecte eduCAT1x1, que es pot considerar com una concreció del projecte “Escuela 2.0” pròpia i específica de Catalunya, pretén afavorir que el sistema educatiu desenvolupi de la millor manera possible les competències d’un alumnat que ha de treballar i viure en una societat en la qual el maneig d’informació per mitjans digitals, el treball en equip, la comunicació i l’autonomia personal són elements fonamentals del bagatge de tota persona educada.
Principals conclusions:
- Consciència de la necessitat creixent d'integrar l'ús de les TIC en la docència i els aprenentatges de l'alumnat. L’ordinador ofereix grans possibilitats de desenvolupar les competències digitals i de tractament de la informació i de millorar l'atenció individualitzada.
- Ús dels ordinadors en molt poc temps ha millorat la motivació i la competència digital de l'alumnat en relació amb la seva activitat d'aprenentatge.
- Valoren de manera favorable la tipologia dels ordinadors personals de l'alumnat, la relació qualitat/preu, la subvenció parcial de l'equipament, el fet que aquest sigui propietat de l'alumnat i la gestió del Departament d'Educació en aquest àmbit.
- Les infraestructures de xarxa i el funcionament dels serveis de telecomunicació concentren el gruix de les critiques. Períodes de setmanes senceres sense funcionament i nombroses incidències han afectat l'activitat acadèmica, han perjudicat la tasca del professorat i han afeblit la imatge del projecte davant mares i pares.
- Valoren la disponibilitat de continguts digitals subvencionats, però no justifiquen, la relativa immaduresa dels productes tipus "llibre de text digital" disponibles el curs 2009-2010.
- Aprecien un cert desconcert de les mares i pares d'alumnes, ja que l'ús de l'ordinador i d'Internet s'associa sovint a distraccions i a perills. L'estalvi econòmic en l'àmbit dels continguts és benvingut.
- Es mostren preocupats davant l'eventualitat que limitacions de finançament posin en perill la continuïtat del projecte, que valoren com a imprescindible un cop endegat en un centre. Els centres concertats denuncien la discriminació que representa que el projecte eduCAT1x1 no els doni el mateix tracte que als centres públics, però no per això disminueix el seu interès per participar-hi plenament.
- Directores i directors, professionals molt compromesos amb la millora dels aprenentatges i del servei que rep l’alumnat han de ser consultats, rebre informació precisa amb prou temps, disposar dels recursos adients i tenir la garantía que el funcionament quotidià dels centres no quedarà afectat per assumptes situats fora del seu control.
Moviment de Ciutats educadores
(http://www.bcn.es/edcities/aice/estatiques/catala/sec_educating.html)
Quan a Barcelona, amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores al 1990, l'Ajuntament encunya l'expressió "ciutat educadora", ho fa des del convenciment indiscutible que la ciutat és educativa pel sol fet de ser ciutat, és font d'educació en ella mateixa, des de múltiples esferes i per a tots els seus habitants.
La ciutat és, doncs, educativa per se: és inqüestionable que la planificació urbana, la cultura, els centres educatius, els esports, les qüestions mediambientals i de salut, les econòmiques i les pressupostàries, les que es refereixen a la mobilitat i la vialitat, a la seguretat, als diferents serveis, les corresponents als mitjans de comunicació, etc., inclouen i generen diverses formes d'educació de la ciutadania.
La ciutat és educadora quan imprimeix aquesta intencionalitat en la manera com es presenta als seus ciutadans, conscient que les seves propostes tenen conseqüències actitudinals i convivencials i generen nous valors, coneixements i destreses. Hi estan implicats tots els àmbits i concerneixen tota la ciutadania.
Aquesta intencionalitat constitueix un compromís polític que ha d'assumir, en primer lloc, el govern municipal, com a instància política representativa dels ciutadans i que els és més propera; però ha de ser necessàriament compartit amb la societat civil. Significa la incorporació de l'educació com a mitjà i com a camí cap a la consecució d'una ciutadania més culta, més solidària i més feliç.
La ciudad de los niños (projecte del pedagog Francesco Tonucci)
"La ciudad de los niños" és una iniciativa que pretén retornar als nens i nenes el protagonisme que els correspon com a ciutadans i usuaris de la ciutat. Habitualment les decisions de planificació i organització de la ciutat estan pensades per als homes adults i treballadors. Amb aquesta iniciativa es tracta de repensar amb els nens la ciutat, la seva organització, la seva planificació i els seus serveis.
- Els nens i nenes: podran aprendre, de forma real, a participar en les decisions que els afecten, aconseguiran una major autonomia i es podran convertir en ciutadans responsables.
- Els adults: aconseguirem una ciutat més humana, més tranquil·la, més segura i sostenible. Si cal dificultar la circulació en un carrer perquè hi hagi menys perill per als nens, també ho hi haurà per a les persones majors i fins i tot els pares i mares d'aquests nens viuran una mica més tranquils.
- La ciutat: haurà de modificar la seva fisonomia, el comportament dels responsables dels serveis i fins i tot la distribució dels seus recursos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada