TEMA 8: PENSAMENT CONTEMPORANI: PARADIGMES CIENTÍFICS I CORRENTS FILOSÒFICS

Paradigmes científics

-          Racional-positivista: orientat als resultats.

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera de conèixer la veritat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. L'ideal d'aquesta doctrina era convertir la filosofia en una ciència exacta com les matemàtiques.

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals. En virtut d'això, el positivisme considera la metafísica i la teologia com a sistemes de coneixement imperfectes i inadequats.

-          Hermenèutic interpretatiu: de la realitat subjectiva. La dimensió cultural juga el seu paper en aquesta comprensió, doncs l'home reflexiona, interpreta la realitat sobre la base de la seva cultura, de la seva formació, de la seva subjectivitat.

Hermenèutica: és el coneixement i art de la interpretació, sobretot de textos, per determinar el significat exacte de les paraules mitjançant les quals s'ha expressat un pensament.
Interpretatiu: es centra en l'actor social i tracta de comprendre el seu punt de vista. Posa a la persona en el centre de l'escena, qui construeix, interpreta i modifica la realitat. Es nota clarament la seva orientació individualista, combinada a més amb una baixa orientació cap al canvi radical.

-          Sociocrític: orientat al canvi social. En el mateix s'introdueix de forma explícita la ideologia i l'autoreflexió crítica en els processos del coneixement. Els seus fonaments ideològics tenen com a finalitat la transformació de les estructures socials. L'investigador és un individu compromès.

-          Emergent o experimental transconscient: com a projecte existencial. L'ésser humà és vist com una totalitat però des de la perspectiva de la seva pròpia realitat. La realitat dels altres només s'entén quan es percep i entén la pròpia realitat.
La realitat és permanentment canviant i s'ha de ser capaç no només d'entendre el seu canvi en els diferents contextos: educatiu, polític, econòmic, social, familiar, personal, ambiental, ecològic, espiritual, efectiu, entre uns altres; sinó de potenciar-ho i adaptar-se a noves formes de comprensió d'aquesta realitat.

Corrents filosòfics

De la Modernitat a la Postmodernitat. Filosofies com a pensament global d’una època, el s. XX. Hi ha gent que dirà que no hem esgotat el corrent filosòfic de la modernitat. Postmodernitat: el que domina en el nostre moment, en la nostra època, parla de tota la societat líquida, que no és solida, que va com va, que s’adapta segons conveniència.  No està lligada una cultura a un territori. Modernitat és el sòlid, la fonamentació. 

Filosofies concretes:

-          Neoliberalisme: el liberalisme es desenvolupa al segle XIX, continuïtat o herència dels il·lustrats. Filosofia política-econòmica que propugna la mínima intervenció d’organismes estatals sobre l’economia i la política. El paper de l’estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Llibertat de circulació (lliure mercat), disminució restriccions operacions empreses, i disminució establir drets propietat, molt lligat al capitalisme. Filosofia molt lligada als aspectes econòmics. No és salvatge. A vegades interessa retallar sous, pujar impostos, etc.

-          Utilitarisme: filosofia que defensa que, sobretot aplicada a les polítiques, cal fer el que beneficia a la majoria, normalment la majoria que parla, que pensa (per ex. els que van a votar). Aquells que ni tant sols estan “registrats” no ho serien. Té una consistència molt bàsica.

L'utilitarisme és tant una teoria sobre el benestar com sobre el que és correcte. Com a teoria sobre el benestar, l'utilitarisme defensa que és bo allò que ens suposi una major utilitat, és a dir, plaer, preferència-satisfacció, o una llista objectiva de valors. Com a teoria sobre el que és correcte, l'utilitarisme té en compte les conseqüències de l'acte, i afirma que l'acte correcte serà aquell que ens suposi una major utilitat.

-          Ecologia i sostenibilitat: altres filosofies en particular que dominen en el nostre moment, a les que ha costat arribar-hi. La filosofia de reduir, reutilitzar i reciclar. La sostenibilitat és necessària.

Ecologia: és la part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i el medi.

Sostenibilitat: concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament.

-          Comunitarisme: centra el seu interès en les comunitats (enteses com a sobiranies intermèdies) i societats i no en l'individu. Els comunitaristes creuen que a les comunitats no se'ls dóna la suficient importància en les teories liberals de la justícia i comprometen les possibilitats que la ciutadania participi activament en el debat públic. Remarca el paper de la comunitat en la tasca de definir i formar als individus.

Hi ha qui diu que la família natural és: un pare, una mare. Però qui ho diu això? Hem passa per la racionalitat i estem en una època amb unes certes llibertats on cadascú pot escollir la seva orientació sexual. En el cas de la família nuclear, no és la família natural. En el món àrab la poligàmia era un deure, té una explicació cultural i econòmica. En el comunitarisme el model de família serà molt divers, obren directament.

-          Feminisme: o moviment feminista és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.

La dona és el sexe de base. El sexe masculí va aparèixer de la dona. Les dones estan a la vida pública, com ha de ser. Moviment total, protagonisme de les dones en tots els àmbits. Signes de l’època per entendre en el moment que estem educant. Té conseqüències educatives. Hem de deixar fer a l’infant, per ex., si fa un dibuix i dibuixa 2 pares i una mare. La qüestió familiar, els tipus de conductes, el joc és aprendre a fer de grans. Els models de família quan hagin d’anar a escola, quan hagin de jugar, hem de trobar la manera. Trobar la comoditat.

Persona i societat

Idea de l’hipertext i la cultura mosaica. Cadascú acaba construint-ho, perquè no hi ha una única manera, cadascú ho ha de fer a  seva manera. 

Dues característiques de l’ésser humà:

-          Cosmovisió: la visió que tenim del cosmos. És la visió, la compressió que té cadascú del món. Tots hem de tenir a nostra visió del món, ja no acceptem el que els pares en diuen. La realitat que conta és la que experimento i comprenc.

-          Sentit de la vida: tot el conjunt de com veig el món. Perquè vaig néixer i que hi ha després de la vida? Són preguntes que ens hem de fer. El sentit de la vida i la cosmovisió pot anar canviant a mida que vas creixent. Evoluciona durant tota la vida. Això s’ha de fer escoltant, llegint,... No t’escapes de viure en una societat consumista.

Efectes socials:

-          Angoixa

-          Autoajuda: la gent en necessita i s’editen llibres. Apareixen perquè no ho hem aconseguit en l’educació.

-          Superstició: superar la superstició no significa tenir-ho tot resolt. És el temps que ens ha tocat viure.

-          Religiositat/laïcitat, secularitat: que no s’ha perdut. S’ha perdut el culte, el anar a certs actes, però s’expressa d’altres maneres, per. ex., anar a veure e barça. Cadascú ha de fer el seu procés. Secularitat: complementa la religió. S’ha d’estar obert a l’infinit, al cel i enganxat al terra.

-          Consum/consumisme: estem vivint en una societat de consum.

La llibertat? La meva vida? (segons Martí Teixidó)

Es parla de “la llibertat” i es parla molt de “la meva vida”. Què és la llibertat? És una entelèquia, una abstracció. El que hi ha són petites decisions que en llibertat jo puc prendre que es volen fer. No viuràs on voldràs sinó on podràs. La persona amb la que decidiràs viure à és la decisió més lliure que podràs fer. Petites contribucions que donaran sentit a la teva vida.

Parlar de la meva vida és una tonteria, perquè la vida és una totalitat. Som una casualitat irrepetible. La vida no és meva, jo sóc 60 anys de la meva vida. La meva vida és la vida que a mi m’han donat durant uns anys, 60 anys, per ex., més val gastar-la amb cosmovisió, sentit de la vida. La vida no ens la podem quedar en conserva.

“La vida que passa per nosaltres, que ens ha estat donada, que podem donar-la, que no podem canviar per una altra, que no ens la podem quedar en conserva.”

“La meva llibertat com a decisió i voluntat és potser el més real. Petites decisions que poden girar (angle) la direcció de la societat, de la cultura, del nostre món.” “ La meva llibertat! La vida!”