Tema 7: Alternatives en educació com a resposta social

L’aldea global i mitjans de comunicació de masses

Herbert M. McLuhan (1911-1980): educador i filòsof canadenc. Conegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicació i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informació present i futura. Crea el concepte “aldea global” per a descriure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació.

A mitjans de la dècada dels 60, va cridar per primera vegada l'atenció del públic al redefinir mitjans i missatges. Aleshores va hi haver qui va interpretar que el que feia era promoure el fi de la cultura del llibre per a propiciar l'era de la televisió. Però, en realitat, el que feia era advertir sobre el poderós potencial del nou medi. Se sap que en la seva vida privada McLuhan rebutjava a la TV fins a tal punt que li demanava al seu fill que impedís que els seus néts la veiessin. En efecte, va cridar a la TV “el gegant tímid” i pretenia la conscienciació sobre el seu enorme poder.

 El pensament de McLuhan respecte als mitjans de comunicació s'inicia a partir de les idees següents:

1. Som el que veiem 2. Formem les nostres eines i després aquestes ens formen

És habitual que pensem que els mitjans no són sinó fonts a través de les quals rebem informació, però la concepció de McLuhan era que qualsevol tecnologia és una extensió del nostre cos, ment o ser. Els mitjans tecnològics són entesos com a eines que estenen les habilitats humanes, de la mateixa manera que una bicicleta o un automòbil són una extensió dels nostres peus... la computadora seria una extensió del nostre sistema nerviós central.

Amb la famosa frase 'El mitjà és el missatge' (The Medium is The Message), pretén qüestionar el que solem entendre per mitjà i per missatge.

Així com el mitjà és entès com una extensió del cos humà, el missatge no podria ser llavors simplement reduït a 'contingut' o 'informació', perquè d'aquesta manera exclouríem algunes de les característiques més importants dels mitjans: el seu poder per a modificar el curs i funcionament de les relacions i les activitats humanes.

La història de la civilització segons McLuhan:

Recorre 3 etapes:

1.      L'estadi tribal: període que no està associat amb cap fenomen que ell ja considera tecnològic: la comunicació verbal. Per a ell és tecnologia la creació d'un mitjà que no posseïm quan naixem.

2.      L'estadi de destribalització: moment clau en què s'inicia un segon estadi de la civilització és la creació de l'escriptura.

3.      L'estadi de retribalització. Suposa una tornada i està marcada per l'aparició dels mitjans tecnològics en l'àmbit de la comunicació. Els mitjans electrònics redescobreixen les facultats eclipsades per la cultura quirogràfica i impresa. La ràdio, com a extensió de l'oïda, i la TV, com a extensió del tacte, tenen la capacitat de trencar els equilibris naturals per a restituir a l'individu la totalitat de les seves sensacions.

Obres:

-          El aula sin muros, 1964 : no s’aprèn tot dins l’escola. S’aprèn molt per tot arreu.

-          La Galaxia Gutemberg, 1969 : la impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar, etc.

-          La aldea global, 1979 : La informació no té fronteres. Al moment es rep una informació a tot el planeta. També emocions. Altra cosa és el coneixement.

 De la funció global HOMINITZACIÓ a les tres funcions socials

Comunicació --> Informació

Educació --> Formació

Cultura --> Coneixement

Hominització --> Saviesa

Construccionisme amb ordinador

Seymour Papert: va néixer a Sud-Àfrica al 1928. Pioner de l’inteligencia artificial i inventor del llenguatge de programació Logo (1968). Considerat un destacat científic computacional, matemàtic i educador.

Va treballar amb el psicòleg educatiu Jean Piaget a la Universitat de Ginebra des de 1959 fins 1963. Basant-se en els treballs sobre Constructivisme (filosofia) de Piaget, ha desenvolupat una visió de l'aprenentatge anomenat Construccionisme. En aquesta aplica les teories de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona como un instrument de treball intel·lectual que permet als alumnes, sobre tot als més petits, construir els seus coneixements, resolent problemes amb els micromons de la tortuga. Logo és una tecnologia que promou el pensament lògic i matemàtic. Avui es considera el Logo la primera tecnologia interactiva d'aprenentatge i de construcció del coneixement. Pel seu treball amb Piaget és considerat com un dels seus deixebles més destacats.

El construccionisme considera que les activitats de confecció (construcció) d’artefactes, de disseny d’un producte, com per exemple la construcció d'un castell de sorra o l'escriptura d'un programa d'ordinador són facilitadors de l'aprenentatge. Es planteja que els subjectes en estar actius mentre aprenen, construeixen també les seves pròpies estructures de coneixement de manera paral·lela a la construcció d'objectes. El construccionisme proposa a més que els subjectes aprenen millor quan construeixen objectes que els interessen personalment, al mateix temps que els objectes construïts ofereixen la possibilitat de fer més concrets i palpables els conceptes abstractes o teòrics i per tant, els fa més fàcilment comprensibles.

És el creador també del "Epistemology & Learning Research Group" (Grup de Recerca sobre l'Aprenentatge i l'Epistemologia) al Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Col·labora amb l'empresa LEGO en el desenvolupament d'una joguina programable en LOGO: "Lego Mindstorms".

Llibres:

-          La máquina de los niños. Replantearse la educación en la era de los ordenadores, 1995

-          Desafío a la mente. Computadoras y Educación,1981

-          La familia conectada. Padres, hijos y computadoras, 1997

Seqüència inalterable de l’aprenentatge (Teixidó)

1.      Interès personal --> Funcionalitat

2.      Rendiment personal --> Eficiència

3.      Nivell d’aprenentatge --> Eficàcia

4.      Creativitat d’aprenentatge --> Optimització