El país no pot ser bilingüe. Hi ha una llengua per sobre i l’altra per sota.
Sistema educatiu o escolar d’Espanya? Escolar. I a Catalunya? Sistema educatiu.
Catalunya, la LEC/2009, ha introduït dues coses:
- Cartes de compromís educatiu (quan entrem en família és educatiu, no escolar)
- Els esplais (educació de lleure, que ajuda i contribueix en l’educació). La LOE/2006 no parla de l’educació fora de l’escola.
Molts dels models, de les pautes educatives, s’estan donant a la televisió.
Autonomia dels centres i rendiment de comptes
Es deixarà que els centres facin el que els hi sembli més adequat, que decideixin ells. Idea de prendre decisions. Respons actuants. Cada escola decideix, pren les seves decisions (autonomia). Rendiment de comptes: encara que sempre es parli d’autonomia, de tant en tant, donar compte de com van les coses, de què han aconseguit els alumnes.
Els centres educatius disposen d’autonomia en els àmbits de:
o Pedagògic (LEC 97)
- Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.
- L'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l'admissió d'alumnes.
- Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu.
- Les opcions pedagògiques dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d'acord amb llurs possibilitats individuals. Aquestes opcions s'han d'incorporar al projecte educatiu i s'han de revisar periòdicament.
- En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l'exercici de l'autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.
o Organitzatiu (LEC 98)
- Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament.
- Les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'ajustar als principis d'eficàcia i d'eficiència i s'han d'orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l'educació, i en aplicació, si escau, dels acords de corresponsabilitat a què fa referència l'article 92.
- En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l'estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.
- En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d'organització i funcionament.
o De gestió de recursos humans i materials(LEC 99)
- La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.
b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis.
c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre.
d) El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
e) L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
- El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari, tal com determina l'article 124.
- La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya.
Desenvolupa l’autonomia dels centres el decret à D102/2010
Avaluació educativa. Sistema de valoracions.
- Alumnes: seqüència inalterable d’aprenentatge (segons Martí Teixidó)
1. Interès
2. Rendiment
3. Nivell
4. Creativitat
Després d’avaluar als alumnes per donar qualificacions als pares, s’hauria d’avaluar al grup-classe. Anar per la nota no serveix de res. No és el més important. El que queda arrelat i és per tota la vida és allò que interessa. Si un té interès i rendeix dins les seves possibilitats és allò el que queda.
- Ensenyament- aprenentatge: hi ha un desdoblament.
- Organització: ho decideix el centre i cal també avaluar-la.
- Equip professional
- Centre educatiu
Avaluació del centre:
- Interna: la fa el propi centre. S’autoavaluen ells mateixos partint dels ítems anteriors.
- Externa tècnica: la fa personal de fora, com auditors, inspectors o avaluadors.
- Social: els pares, encara que no siguin mestres, i tot i que alguns no saben bé que s’espera de l’aprenentatge, cal escoltar les seves idees, el que ells pensen. El Consell Escolar seria l’òrgan institucional de participació per a que els pares entenguin el que fan els seus fills. Una part important a tenir en compte.
Avaluació de sistema:
Mostres, indicadors, proves estandarditzades, qüestionaris. La política ha de fer calats, treure mostres, per veure com van els aprenentatges. Fins avui ho feia el Consell Superior d’Avaluació, a partir d’ara, l’Agencia d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació. Estudis exploratoris als centres per conèixer com van els ensenyaments. Por exemple: proves Pisa.
PROVES PISA
El Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes de l'OCDE à Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (PISA, per les seves sigles en anglès), té per objecte avaluar fins a quin punt els alumnes propers al final de l'educació obligatòria han adquirit alguns dels coneixements i habilitats necessaris per a la participació plena en la societat del saber.
Les proves de PISA són aplicades cada tres anys. Examinen el rendiment d'alumnes de 15 anys en àrees temàtiques clau i estudien igualment una gamma àmplia de resultats educatius, entre els quals es troben: la motivació dels alumnes per aprendre, la concepció que aquests tenen sobre si mateixos i les seves estratègies d'aprenentatge. Cadascuna de les tres avaluacions passades de PISA es va centrar en un àrea temàtica concreta: la lectura (en 2000), les matemàtiques (en 2003) i les ciències (en 2006); sent la resolució de problemes un àrea temàtica especial a PISA 2003. El programa està duent a terme una segona fase d'avaluacions en el 2009 (lectura), 2012 (matemàtiques) i 2015 (ciències).
La participació a PISA ha estat extensa. Fins avui, participen tots els països membres, així com diversos països associats. Els estudiants són seleccionats a partir d'una mostra aleatòria d'escoles públiques i privades. Són triats en funció de la seva edat (entre 15 anys i tres mesos i 16 anys i dos mesos al principi de l'avaluació) i no del grau escolar en el qual es troben. Més d'un milió d'alumnes han estat avaluats fins ara.
Opinió: l’informe Pisa no valora l’eficiència, sinó més aviat l’eficàcia.
Comentari Diapositives:
Rendiment mitjà de l’alumnat segons gènere
Aquesta diapositiva ens mostra els resultats obtinguts pel que fa a rendiment en comprensió lectora segons el gènere.
L’any 2009, a Catalunya, el resultat de les noies és superior al dels nois pel que fa a aquest àmbit, tot i que el percentatge de noies que han participat en aquest estudi és una mica superior (51%) al de les noies (49%). La diferencia entre aquests dos gèneres és de 29 punts.
Resultats segons titularitat
Aquesta diapositiva ens mostra els resultats segons la titularitat del centre al que pertanyen els alumnes triats per a fer l’estudi.
En aquest gràfic es pot observar que en comprensió lectora són més elevats els resultats dels centres privats que els resultats dels públics, és de 16,5 punts superior.
Que és la eficiència i que és la eficàcia?
Aquests són criteris d’avaluació. Si comparo els resultats d’un centre amb un altre, llavors estic parlant d’eficàcia. Analitzo els objectius generals, que e aquest cas, tenen totes les escoles.
Si miro l’eficiència diré: en aquesta escola obtenen uns valors, uns resultats molt baixos, però si miro enrere en el temps, si tinc en compte el context social, l’entorn, el valor afegit és major. Depèn de les dificultats que es tenen.
Si s’obtenen els mateixos resultats, és més eficient el centre que tenia unes qualitats més desfavorides.
Eficiència = valor afegit de l’escola. No és el mateix uns alumnes de Pedralbes que hagin passat de treure un 6 a un 7, a uns alumnes del Carmel que hagin passat de 5 a 7. Són més eficients els del Carmel.
Sistema d’avaluació del professor Castillejo
Patró= model. S’ha determinar un marc d’anàlisi que serà a nivell de Macroanàlisis (a nivell de centre) o si va classe per classe, serà microanàlisis. Primer s’han de veure els inputs, les entrades (els alumnes). El sistema educatiu funciona amb unes entrades i unes sortides. Quan em situo en Avaluació: analitzar, no els resultats, sinó els processos. Mirar a nivell de centre o parcial, per exemple, analitzar a nivell organitzatiu (com s’organitzen els cursos) o a nivell legislatiu. Altres nivells: pedagògic i d’espai econòmic.
Model EFQM
Té com a objectiu ajudar a les organitzacions (empresarials o d'altres tipus) a conèixer-se millor a si mateixes i, en conseqüència, a millorar el seu funcionament.
En els processos donem un valor d’un 50%. Recursos: cal tenir diners i aliances. Gent que ens ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada