Principi d’integració i principi d’inclusió:
El principi d'integració apareix per primera vegada a Regne Unit en 1978, com a “Informe Warnock”, per la seva precursora, Mary Warnock. Aquest document manifesta que tots els nens i nenes tenen dret a assistir a l'escola ordinària de la seva localitat, sense possibilitat d'exclusió i va més enllà en qüestionar-se l'existència de dues classes d'alumnat, un de deficient i un altre de no deficient, establint així les bases del concepte de necessitats educatives especials.
Aquest principi es va estendre de l'educació al social.
Els principis de normalització i integració desembocaran en el principi d'inclusió, desenvolupat a partir de la Conferència de la UNESCO a Tailàndia (1990) i la Conferència de Salamanca (1994) on es va promoure la idea de “Educació per a tots”.
Escola Inclusiva:
És un enfocament educatiu basat en la valoració de la diversitat com a element enriquidor del procés d'ensenyament aprenentatge i en conseqüència afavoridor del desenvolupament humà. El concepte d'educació inclusiva és més ampli que el d'integració i part d'una suposada destinació, perquè està relacionat amb la naturalesa mateixa de l'educació regular i de l'escola comuna. L'educació inclusiva implica que tots els nens i nenes d'una determinada comunitat aprenguin junts independentment de les seves condicions personals, socials o culturals, inclosos aquells que presenten una discapacitat. Es tracta d'una escola que no posa requisits d'entrada ni mecanismes de selecció o discriminació de cap tipus, per fer realment efectius els drets a l'educació, a la igualtat d'oportunitats i a la participació. A l'escola inclusiva tots els alumnes es beneficien d'un ensenyament adaptat a les seves necessitats i no només dels que presenten necessitats educatives especials.
Plantejament d’atenció a la diversitat
Departament Educació Catalunya:
- Pla d’acció de l’educació inclusiva:
La Llei d'educació de Catalunya destaca la necessitat d'adequar l'activitat educativa a la diversitat de l'alumnat i la igualtat d'oportunitats. En l'articulat, inclou com un dels principis rectors del sistema educatiu català "l'educació inclusiva i la cohesió social" i assenyala que els projectes educatius dels centres han de preveure els elements curriculars, metodològics i organitzatius necessaris perquè pugui participar en els entorns escolars tot l'alumnat, especialment el que per condicions personals de discapacitat pot trobar més barreres en l'aprenentatge i la participació.
El Departament d'Educació vol avançar cap a l'escolarització inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en entorns escolars ordinaris: fer de l'escola un espai en què la diferència i la diversitat siguin elements quotidians.
L'objectiu del Pla d'acció "Aprendre junts per viure junts" és que l'any 2015 el 70% de l'alumnat amb necessitats educatives vinculades a la discapacitat estigui escolaritzat en centres ordinaris.
Atenció a la diversitat:
o altes capacitats
o discapacitat
o debilitat
o alteracions de conducta
- Guies per al professorat:
o La tartamudesa
o La síndrome de Down
o L’alumne amb problemes de cor
o L’alumne amb TDAH (Trastorn D’atenció Amb Hiperactivitat)
o Síndrome d’Asperger.
o Síndrome de Gilles La Tourette
o L’alumne amb trastorn límit de personalitat
o Síndrome X fràgil
- Guies per a famílies:
o Atenció educativa a l'alumnat que pateix malalties prolongades
o Guia per a famílies d'infants amb sordesa o sordceguesa
o Guia per a famílies d'infants amb tartamudesa
o Guia per a famílies d'infants i joves amb alteracions greus de conducta
o Guia per a famílies d'infants i joves amb altes capacitats intel·lectuals
o Guia per a famílies d'infants i joves amb discapacitat motriu
2-3 dies al centre d‘educació especial i la resta al centre ordinari. A vegades a secundària passen directament al centre d’educació especial.
L’escola inclusiva ha d’atendre a la diversitat. Martí Teixidó: ”atenció a la diversitat a mi em sembla una concepte primitiu, molt senzill”. Cal personalitzar una mica més. Procurar que tots aprenguin de tot i deixar desenvolupar una mica més allò amb que els alumnes se sentin més segurs, per exemple a fer tallers de tecnologia. Recuperar la personalitat social de cadascú. Trobar models per anar a buscar a cadascú. “M’agrada més educació personalitzada” però que en una classe de 40 alumnes és molt difícil. En classes més reduïdes si que es podria començar a fer. Educació personalitzada: Pilar Chocarro, gent molt compromesa. Menys gramàtica però els alumnes escrivien. Escriure és molt important i s’ha de saber.
Educació especial
Pedagogia terapèutica. Educació especial: per a aquells amb necessitats educatives especials (NEE), centre educació especial (CEE) on tenim unitats d’educació especial (USEE). Als centres hi ha d’haver un tècnic en salut. La vida és fràgil, per això té valor.
Per a fer escola inclusiva cal com a mínim el mateix pressupost que amb l’escola “normal” i també calen professionals amb criteris propis, no per fer política.
Pedagogia terapèutica:
Sistema organitzat i fonamentat científicament per a desenvolupar l’educació en els infants i joves. Terapèutica ens porta al camp de la salut, calen més medis. Pedagogia sola esdevé massa teòrica.
Una pedagogia amb molt coneixement de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil. Avui no és així i prop del 50% de la formació hauria d'esser d'aquesta especialització.
Mestres que sabessin valorar molt l’educació visual, perceptiva, etc. Ja que existeixen malalties on els símptomes són: El ser molt inquiet, distret, orinar-se en el llit, estar trist, tenir molts temors, no voler anar a escola, treure baixes qualificacions etc. És necessari interdisciplinar amb gent del món de la salut.
Ensenyament plurilingüe:
Lec/2009
Article 14
Projecte lingüístic
1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.
Martí Teixidó: “Partint de la realitat de Catalunya, que tenim una llengua pròpia i una llengua de l’estat. Què és la llengua materna? La llengua que es parla a casa, que parla la mare. Mothertongue en anglès. És la primera llengua que has sentit, que has parlat, amb la que t’han abraçat”.
“A Catalunya vam ser els primers en dir que a les escoles cal parlar en la llengua materna, en la llengua que s’aprèn per afecte, per estimació. La llengua familiar. Abans a Catalunya era una reivindicació. Actualment a les escoles s’ha de donar en la llengua del país, en el cas de Catalunya, en català. Però no s’ha de negar ni s’ha de fer avergonyir el fet de parlar altres llengües. Llengua del país. La història de Bèlgica no és pot dir que sigui gratificant. Inevitablement els catalans han de saber també el castellà, però correctament, amb precisió, perquè estan en contacte constantment. El que no pot ser és crear 2 comunitats. A partir d’aquí competència lingüística”.
Escolarització de fills de treballadors immigrants
Alumnat nouvingut
L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.
L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.
Centre acollidor
- cal que potenciïn l’ús del català en un marc plurilingüe, l’educació intercultural i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participin de la dinàmica social i cultural de la població o del barri on estan situats per promoure continuïtats i coherències educatives;
- que siguin centres innovadors i de qualitat, arrelats al país i oberts al món;
- que atenguin tot l’alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc.;
- que siguin inclusius, que promoguin els valors del diàleg, la convivència, l'educació intercultural… on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s’hi trobi bé;
- que facin possible la igualtat d’oportunitats, especialment dels col·lectius més vulnerables.
Plans Educatius d'Entorn
L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:
- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona.
- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital.
- Arrelada: per tenir uns referents compartits.
- Cohesionadora: per promoure la integració social.
- Inclusiva: per incloure a tothom.
- En xarxa: per ser-ne tots corresponsables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada