Teoria general de sistemes, cibernètica són sistemes d’educació des de fora.
Ara parlarem de pedagogia: com intervenir, com ensenyar, com treballar a la classe. La pedagogia ha de pensar sistèmicament d’organitzar totes aquestes variables.
Avui dia, hi ha tants canvis, si no introduïm innovacions la pedagogia queda estancada. Aquesta s’ha de renovar. Que aquesta idea de renovar inclou tradició i fer petits canvis. Qui la fa? Els docents (mestres, professors). Qui són els seus referents? Els seus alumnes. Els professors hauran d’ensenyar de manera diferent, veient als alumnes ajustar la manera d’ensenyar.
Ordenació educativa és el que fa l’administració. El currículum és aquest. Diu què s’ha d’ensenyar, què s’ha de saber. Això és ordre, posar ordre, manar. L’administració mana massa.
L’administració fa ordenació educativa. L’escola ha d’incorporar ordinadors, incorporar allò que està a la societat, innovacions tecnologies, per exemple Google Earth per a explicar el relleu a Catalunya.
Estem en una societat de comunicació de masses, de mitjans i continguts. El que importa són els continguts. “El mitjà és el missatge” Galaxia Guttenberg de Mcluhan.
A dins l’escola, el professor planifica la seva classe i ho pot fer seguint el currículum que proporciona la Generalitat però cal tenir en compte els alumnes, les aptituds i els interessos. El professor processa la informació de la societat en que vivim, que determina el seu comportament. Tenint en compte el processament que ha fet de la informació. L’alumne fa el mateix, aquesta informació influeix. Si aquesta informació la incorporo correctament en l’alumne, transformaré la seva visió de l’exterior.
Les interaccions són sempre bidireccionals.
El que cal és pensar i contribuir.
El dos motors del sistema: persones
- Mestre/a (docent): una unitat psicofísica i sociocultural. Adult equilibrat: raó-pensament, emoció-sentiment. Raó: construint pensament. Emoció: que es transforma en sentiments.
- Alumne/a (dicent): una unitat psicofísica i sociocultural. Menor en procés de construcció personal, de la persona. Estabilitat-desestabilitat. Wallon i Piaget feien estadis d’estabilitat i desestabilitat. Ritme de positiu i negatiu. Equilibrar emocions i raó.
Educació emocional: dirigit als professors. A l’escola no s’hi va només a aprendre coneixement. La voluntat d’entendre. Catecisme, les principals facultats específiques humanes són: memòria, enteniment i voluntat. La voluntat d’aprendre està en minoria. Cal educar la voluntat dels alumnes.
Pràctica reflexiva: el que fem els professors. Avui no s’és mestres, som part d’un equip de mestres. En equip humà de professionals.
Educació ComunicActiva:
És l’escola de la societat de masses telecomunicada (Tesi Martí Teixidó). Educació o l’escola activa de 1900 de Ferrière a partir dels continguts i mitjans de comunicació de masses.
És l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 dels 30 punts de Ferrière, però reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.
Freinet va fer l’Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966). Feia servir tots els mitjans MAQUINARI de seu temps dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC.
Avui: Tècniques d’Informació i Comunicació (sistemes i aparells). Continguts de Comunicació de masses (transmissió, inculcació). Moda, novetat, noves tendències, consum, consumisme. Del consum no ens escapem, som societat de consum.
Per sortir de l’expressió estereotipada, la proposta és:
- La percepció és la que donen els mitjans.
- Processament emocional i sensitiu. L’important seria que cadascú s’expressi lliurement.
- L’adult és el que contribueix a introduir coneixement racional.
Quan aconseguim que la racionalitat i l’emotivitat vagin lligades, anem pel bon camí. No es pot viure només en l’emotivitat o només en la racionalitat.
Corresponsabilitat educativa:
- Família
- Escola
Tota la tribu, tota la ciutat.
Avui, especialment, qui està educant més són els Mitjans de Comunicació.
La Llei d'Educació de Catalunya 2009 estableix la Carta de compromís educatiu.
Finalitats de la Carta de compromís educatiu
La finalitat de la carta de compromís és potenciar la comunicació, participació, implicació i compromís entre els centres i les famílies en l’educació d’infants i joves.
Aquesta carta ha de contribuir, entre d’altres, a les finalitats següents:
• Millorar la informació i la comunicació entre el centre i les famílies.
• Compartir amb l’alumnat i amb les famílies els principis i continguts del projecte educatiu del centre.
• Facilitar a l’alumnat i a les famílies l’exercici dels seus drets i el compliment dels deures.
• Vincular el centre i la família, mitjançant el compromís i l’acció tutorial.
• Potenciar el sentiment de pertinença de l’alumnat i de les famílies a la comunitat educativa.
• Impulsar fórmules organitzatives que afavoreixin la implicació de les famílies en el fet educatiu.
• Afavorir una acció coherent dels agents educatius que intervenen en el procés educatiu i que contribueixen al desenvolupament integral de la personalitat.
• Implicar la família en l’adopció de les mesures educatives alternatives o complementàries que s’escaiguin per atendre les necessitats específiques de l’alumnat.
• Fomentar la convivència i el bon clima escolar.
Els mitjans de comunicació què?
Falta un pacte social per a la infància. Tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància.
LA CIUTAT EDUCADORA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada