Milloren els aprenentatges amb les TIC? (Pilar Casals i Noemí Santiveri )
Algunes de les seves reflexions
- Les TIC milloren l'aprenentatge dels nostres alumnes. Aprenen no només continguts sinó la manera de buscar-los, treballar-los tant de forma individual com a cooperativa ,..
- Només queden fora d'aquest àmbit els relatius a elaboració manual (estructura espacial dels elements gràfics en el foli, del traç, del text, del problema, de l'experimentació, etc.); així com l'art i l'experimentació (fang, pintura, ball, imants, barreges, etc.). No obstant això millora molts altres aprenentatges que no estan recollits adequadament en els currículums.
- Les TIC van a facilitar l'adquisició d'algunes competències bàsiques relacionades amb la forma de buscar la informació, de ser crítics amb ella, de tenir autonomia a l'hora de treballar, i això va a contribuir a noves formes d'aprendre i adquirir les competències bàsiques.
- Les màquines no ensenyen a pensar. L'escola és l'àmbit educatiu més important per les interaccions que es mouen en el seu interior. La selecció dels materials, les tasques que se sol·liciten de l'alumnat i el treball en grups o individual són les reals forces motivadores de l'aprenentatge.
- Les aules 2.0 encara han de millorar molt per aconseguir els objectius desitjats.
- Quant a les notes, suposem que a més mitjans millor serà l'aprenentatge i millors resultats s'obtindran. Però segueixo creient que primer són els docents els que han de canviar i formar-se per poder oferir el millor als seus alumnes.
- Creiem que és aviat per saber-ho amb dades i estudis seriosos...les impressions positives vénen dels comentaris dels alumnes i els dubtes d'algunes pors dels adults...però torno al principi podem no incorporar les TIC a l'aula?
- Un alumne amb NEE pot millorar molt amb les TIC, el més important de l'aula és oferir diversitat de Metodologies per atendre a la gran diversitat d'alumnes.
- La diversitat d'estratègies metodològiques, les activitats heterogènies, l'atenció personalitzada, el creixement entre iguals, les interaccions a l'escola i fora d'ella; només es podrà realitzar amb el canvi del docent, amb el canvi organitzatiu de l'escola i amb l'ús de les TIC.
- La tecnologia a l'aula ens facilita i molt la incorporació de recursos, però per si sola no produeix gens, és innòcua. Serà el docent en el seu moment a dia amb la seva metodologia, la seva acció docent, qui utilitzarà aquests recursos d'una o una altra manera, més eficaç o menys eficaç, per aconseguir els seus objectius.
- Les notes han estat millors aquests últims anys, però és que també hem retocat el disseny dels continguts i l'enfocament dels exercicis, així que no sé què percentatge podem atribuir a l'ús de Tics, però sí veig que no és menyspreable.
Educació i TIC: I ara... cap a on anem? Pere Marquès
L’objectiu de les TIC a les aules és millorar els aprenentatges (reduir el fracàs escolar).
Cal anar més enllà de la innovació. La innovació és el camí, però es tracta d’arribar al destí, i aquest és la millora de l’educació.
ELS ALUMNES APRENEN MÉS AMB TIC?
• Les recerques acostumen a dir que SÍ (més del 90% dels professores i alumnes a les recerques DIM 2003-2010).
• Però ells mateixos (50%) dubten de que millorin les notes.
COM S’EXPLICA AQUESTA PARADOXA?
• S’aprèn més (especialment competències) però desprès els exàmens són memorístics (i amb les TIC s’incideix poc en la memòria, a no ser que es facin exercicis molt específics en cada cas)
• Per a aprovar aquests exàmens, com sempre, cal estudiar els dies anteriors… i tenir memòria.
CAL AVUI EN DIA MEMORITZAR TANT?
Caldria reconsiderar el currículum. AVUI: què és necessari saber fer?, què és necessari memoritzar?
Dins de les activitats d’aprenentatge podem distingir (Esquema basat en la taxonomia d’activitats cognitives (Benjamin Bloom)):
• RECORDAR, reproduir, reconèixer… ß l’única que exigeix memoritzar, la resta exigeixen pensar
• COMPRENDRE, conceptualitzar, interpretar…
• ANALITZAR, comparar, classificar, ordenar…
• SINTETITZAR, integrar, descriure, elaborar…
• APLICAR, experimentar, resoldre problemes (hipòtesis, deducció, inducció), calcular…
• VALORAR (amb criteris), jutjar, seleccionar, criticar, debatre
• CREAR, idees innovadores, imaginar, predir, transferir…
• PLANIFICAR i organitzar projectes…
Implicant altres competències instrumentals:
• Buscar / seleccionar informació a l’entorn, Internet…
• Expressar / comunicar: oral, escrit, multimèdia…
• Altres: idiomes, ús d’eines TIC…
Competències personals: treball autònom, metacognició
I competències socials: treball col·laboratiu
Educar la Mirada: Jornades d'Educació en Comunicació
A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.
Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics.
Des d’AulaMèdia volem oferir al professorat materials didàctics per concretar i implementar aquesta reflexió en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. En aquest sentit es presentaran els materials “Per una ciutadania crítica” i el “DVD La Publicitat”, de la col·lecció “Darrere la Pantalla”.
Durant les Jornades també es projectaran produccions escolars audiovisuals, una mostra d’allò que es fa a les aules en el camp de l’expressió i la creació audiovisual.
Cal saber mirar, expressar-se audiovisualment i analitzar els mitjans. Cal “Educar la Mirada”.
Black or White de Michael Jackson
Aquesta és una de les cançons més conegudes del “rei del pop”. Hi ha dues versions del videoclip d’aquesta cançó, una d’elles amb molta controvèrsia. En la primera, que va tenir la participació d’actors famosos nord-americans, es veu el cantant ballant entre diferents grups ètnics del món. La versió amb més crítiques és la que apareix fent moviments amb contingut sexual, com quan es toca l’entrecuixa, i on també es veu al cantant realitzant actes de vandalisme (trencant els vidres d’un cotxe que té pintat amb grafitti l’esvàstica i trencant un cartell amb els inicials “KKK” és a dir, “Ku Klus Klan”). Aquest vídeo Michael Jackson vol donar a conèixer el seu rebuig a aquests règim i organitzacions que van en contra de la tolerància, promouen la violència i el racisme, la supremacia de la raça blanca. Ell el que pretenia era trencar amb actituds d’aquest tipus i fer una crida a la unitat entre persones de diferents races i cultures.
LA PEDAGOGIA FREINET
La seva pedagogia és renovadora, activa, popular, natural, oberta, paidológica, cooperativista, metodològica, anticapitalista. Se centra en: la renovació de l'ambient escolar, i en les funcions dels mestres. Objectiu: que els nens aprenguin fent i facin pensant.
És la pedagogia que incorpora a l’escola els recursos i tècniques disponibles a la societat moderna, la societat on es viu. De la mateixa manera que ell aplicava aquesta pedagogia en un context rural, aquesta serà diferent en un context urbà o diversificat depenent de la procedència ètnica i cultural dels alumnes.
Tècniques i propostes pedagògiques de Freinet:
- El text lliure, text creatiu, fruit de les vivències i fet en temps i lloc lliurement decidits. --> tenir cura llenguatge emprat, prendre notes de les sortides i recollir observacions per a elaborar amb contingut els seus textos.
- El llibre de la vida: recull de textos i il·lustracions fets a partir de l’observació de les sortides al camp conduïdes pel mestre. --> Avui les possibilitats són immenses amb l''ordinador.
- La impremta escolar, que introdueix la motivació d’ obtenir d’immediat el text imprès, fomenta el treball cooperatiu i la realització al servei de l’escola. --> Avui és tot molt més senzill amb l’ordinador.
- La fotografia i el cinema. --> En l’actualitat els nens no troben un aprenentatge dels usos culturals que en poden fer.
- La ràdio i l’electròfon. --> Poca utilització en l'actualitat. Se'ls hi pot sonar un ús individualitzat d’aprenentatge a enregistraments sonors i que els alumnes també els puguin escoltar fora del temps escolar.
- Les màquines d’ensenyar permetien el treball autònom de l’alumne mentre el mestre es dedicava a atendre d’altres alumnes. --> Els ordinadors ens poden ajudar a aplicar aquest ensenyament més individualitzat, però s’ha d’entendre que la tècnica pedagògica és la seqüenciació de l’operatòria i problemes ben programada, no la màquina que ens ho serveix.
- El pla de treball setmanal de cada alumne comporta la seva definitiva implicació en l’aprenentatge. Pot projectar més o menys i té a l’abast certes eleccions però allò que el compromet és fer ús de la seva llibertat i aprendre.
- La correspondència escolar, que motiva als alumnes a la lectura, al coneixement de situació de països, etc. --> Correspondència online però hi ha diferències d’equipament i recursos entre països. Àrees rurals on no hi ha arribat l’electricitat.
- Els mètodes naturals aplicats a la lectura, al càlcul i al dibuix --> no aporten gaire als infants ben dotats i ofega el desenvolupament dels infants inicialment endarrerits.
- La biblioteca de treball i els fitxers de treball individual. Fitxes d’exercicis de llenguatge, de matemàtiques, d’observació, de lliçons de coses. --> Avui tot explotat per les editorials de llibres de text. Llibres i quaderns de treball pensats perquè s’hi escrigui i siguin d’un sol ús. Caldria dur a fer treballar els infants a la biblioteca escolar.
Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar
El model escolar es canvia amb pedagogia
- fonamentada en el coneixement de l'infant o jove
- amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat
- que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).
- basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última.
Hi ha escoles que es van anticipar canviant ja el model:
École populaire de Vence (Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...
Escola l'Horitzó (Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972-....) escola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.
Paràmetres generals imprescindibles:
- Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
- La retroalimentació de cada nen.
- Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
- El seu entorn familiar i social.
- El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
- Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.
Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis...
El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.
La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
Escola El Martinet (Montserrat Navarro i Meritxell Bonàs, 2005-....) organització per ambients de treball i comunitat.
