diumenge, 23 de gener del 2011

TEMA 15: ACTUACIONS I PLANS EDUCATIUS – ADMINISTRACIÓ LOCAL – PLANS DE FORMACIÓ


PMQCE: Projecte per la Millora de la Qualitat dels Centres Educatius

El PMQCE es concreta en dues línies d'actuació, una de caràcter general, a la qual s'hi poden acollir tots els centres educatius públics, i una d'específica adreçada als centres que imparteixen dues o més famílies de formació professional o són centres específics de formació professional, i que s'anomena Projecte de Qualitat i Millora Contínua (PQiMC).

El projecte s'ha concretat en els Plans d'autonomia de centres, en format de pla estratègic i fins l'actualitat el desenvolupen centres educatius públics de diferents tipologies que formen part de diferents iniciatives segons l'any d'entrada en el projecte: PAC05, PAC06, PAC07, PAC08 i PAC09.

Els Plans d’Autonomia de Centre tenen com a finalitat:
- Millorar els resultats educatius
- Millorar la cohesió social
- Prevenir l'abandonament prematur
A través de l'impuls de l'equitat, l'excel·lència, l'autonomia, la millora de la qualitat i la inclusivitat.

Els Plans d’Autonomia de Centre és concreta en un acord entre la direcció del centre educatiu i la Gerència del CEB. El període de vigència del Pla és de 5 cursos, el primer curs es realitza el disseny del pla i al llarg de quatre cursos es fa l’aplicació, el seguiment i la rendició de comptes.

Serveis educatius i CESIRE
 --> Projecte EDUCAT1X1

Els centres específics de suport a la innovació i la recerca educativa (CESIRE) tenen com a funcions:

1. Conèixer la recerca que es fa en didàctica i educació de l'àrea respectiva: promoure i difondre'n els resultats i adequar-los a les necessitats del professorat.

2. Dissenyar i difondre activitats i recursos que ajudin el professorat en la seva tasca innovadora.

3. Promoure i difondre activitats que tenen com a finalitat l'estímul entre l'alumnat de l'interès i els gust per a l'aprenentatge de les àrees i matèries respectives.

4. Detectar, impulsar i fer el seguiment de bones pràctiques i experiències didàctiques d'interès especial en l'àmbit d'actuació específic de cada CESIRE.

5. Donar coherència i difondre, de manera coordinada amb els serveis educatius i els ICE, la formació permanent relacionada amb l'àrea específica del CESIRE, i col·laborar en la detecció de necessitats en l'àmbit formatiu.
 
6. Promoure i difondre iniciatives en l'elaboració de recursos i materials de qualitat i innovació en l'àrea específica.
 
7. Constituir bancs de recursos (bibliogràfics, materials, informàtics, de recerques teòriques i altres) per a l'ensenyament i l'aprenentatge de l'àrea específica.

8. Difondre serveis i activitats, relacionats amb l'educació de l'àrea respectiva, que ofereixen institucions, associacions i centres implantats en tot el territori.

9. Explorar i promoure oportunitats per posar en contacte l'educació de l'àrea corresponent amb diversos àmbits de la societat: l'empresa, la indústria, el món rural, l'art en les seves diverses expressions, els mitjans de comunicació...

10. Ser punt de trobada i de reflexió per al professorat de les àrees i matèries respectives, estimulant el coneixement i la coordinació entre els diferents nivells educatius i també amb la universitat.


Les zones educatives

La zona educativa es defineix com l'àmbit territorial idoni per a la participació, col·laboració i coresponsabilitat del Departament i l'administració local per a la planificació, programació, provisió i garantia del servei educatiu amb recursos públics, i per millorar-ne l'eficiència i assolir els objectius que es puguin acordar.

Les zones educatives es creen atenent criteris d'escala i identitat, és a dir, prenent com a referència la realitat demogràfica, l'escolarització i la xarxa educativa, així com les realitats culturals i sociològiques del territori, quan aquestes aportin uns valors singulars. Sempre que ha estat possible, la zona educativa coincideix amb el municipi. Quan la zona educativa inclou diversos municipis, afavoreix la col·laboració d'aquelles estructures i institucions intermunicipals i comarcals que es vegin implicades, amb atenció especial als consells comarcals quan aquests prestin o gestionin serveis vinculats amb el món educatiu.


Administració Local i Educació

Competències en: 
-          edificis i personal subaltern a les escoles
-          Provisió de solars per a edificacions escolars
-          Serveis de menjador i transport intern (opcional)
-          Gestió d'ajuts socials i beques
-          Educació infantil 0-3 anys - si ho volen
-          Ensenyaments de música, artístics
-          Convenis de cursos ocupacionals a ESO
-          PQPI Programa Qualificació Professional Inicial

-          Diputació de Barcelona: Suport directe amb activitats de dinamització educativa (teatre, música, itineraris).


Plans de Formació Permanent

L'espai de Formació recull l'oferta de programes de formació, activitats i recursos adreçats al professorat, organitzat segons el Pla de Formació Permanent en els àmbits següents:
-          Escola inclusiva
-          Currículum i innovació
-          Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement
-          Gestió dels centres docents
-          Llengües estrangeres
-          Millora personal i desenvolupament professional

Els Plans de Formació de Zona són un recurs de formació al servei de la millora dels centres i el professorat d'una zona educativa.

Accions formatives incloses en els PFZ amb la finalitat de proporcionar estratègies i recursos per a prendre consciència de la pròpia salut i prevenir possibles trastorns derivats de l'activitat docent. La inscripció s'ha de fer en el Marc dels PFZ.



TEMA 14: ESCOLA I SOCIETAT DIGITAL – EXPERIÈNCIES PEDAGÒGIQUES – RECURSOS TIC TAC

Milloren els aprenentatges amb les TIC? (Pilar Casals i Noemí Santiveri )

Algunes de les seves reflexions
-          Les TIC milloren l'aprenentatge dels nostres alumnes. Aprenen no només continguts sinó la manera de buscar-los, treballar-los tant de forma individual com a cooperativa ,..
-          Només queden fora d'aquest àmbit els relatius a elaboració manual (estructura espacial dels elements gràfics en el foli, del traç, del text, del problema, de l'experimentació, etc.); així com l'art i l'experimentació (fang, pintura, ball, imants, barreges, etc.). No obstant això millora molts altres aprenentatges que no estan recollits adequadament en els currículums.
-          Les TIC van a facilitar l'adquisició d'algunes competències bàsiques relacionades amb la forma de buscar la informació, de ser crítics amb ella, de tenir autonomia a l'hora de treballar, i això va a contribuir a noves formes d'aprendre i adquirir les competències bàsiques.
-          Les màquines no ensenyen a pensar. L'escola és l'àmbit educatiu més important per les interaccions que es mouen en el seu interior. La selecció dels materials, les tasques que se sol·liciten de l'alumnat i el treball en grups o individual són les reals forces motivadores de l'aprenentatge.
-          Les aules 2.0 encara han de millorar molt per aconseguir els objectius desitjats.
-          Quant a les notes, suposem que a més mitjans millor serà l'aprenentatge i millors resultats s'obtindran. Però segueixo creient que primer són els docents els que han de canviar i formar-se per poder oferir el millor als seus alumnes.
-          Creiem que és aviat per saber-ho amb dades i estudis seriosos...les impressions positives vénen dels comentaris dels alumnes i els dubtes d'algunes pors dels adults...però torno al principi podem no incorporar les TIC a l'aula?
-          Un alumne amb NEE pot millorar molt amb les TIC, el més important de l'aula és oferir diversitat de Metodologies per atendre a la gran diversitat d'alumnes.
-          La diversitat d'estratègies metodològiques, les activitats heterogènies, l'atenció personalitzada, el creixement entre iguals, les interaccions a l'escola i fora d'ella; només es podrà realitzar amb el canvi del docent, amb el canvi organitzatiu de l'escola i amb l'ús de les TIC.
-          La tecnologia a l'aula ens facilita i molt la incorporació de recursos, però per si sola no produeix gens, és innòcua. Serà el docent en el seu moment a dia amb la seva metodologia, la seva acció docent, qui utilitzarà aquests recursos d'una o una altra manera, més eficaç o menys eficaç, per aconseguir els seus objectius.
-          Les notes han estat millors aquests últims anys, però és que també hem retocat el disseny dels continguts i l'enfocament dels exercicis, així que no sé què percentatge podem atribuir a l'ús de Tics, però sí veig que no és menyspreable.

Educació i TIC: I ara... cap a on anem? Pere Marquès
L’objectiu de les TIC a les aules és millorar els aprenentatges (reduir el fracàs escolar).
Cal anar més enllà de la innovació. La innovació és el camí, però es tracta d’arribar al destí, i aquest és la millora de l’educació.

ELS ALUMNES APRENEN MÉS AMB TIC?
       Les recerques acostumen a dir que SÍ (més del 90% dels professores i alumnes a les recerques DIM 2003-2010).
       Però ells mateixos (50%) dubten de que millorin les notes.
COM S’EXPLICA AQUESTA PARADOXA?
       S’aprèn més (especialment competències) però desprès els exàmens són memorístics (i amb les TIC s’incideix poc en la memòria, a no ser que es facin exercicis molt específics en cada cas)
       Per a aprovar aquests exàmens, com sempre, cal estudiar els dies anteriors… i tenir memòria.
CAL AVUI EN DIA MEMORITZAR TANT?
Caldria reconsiderar el currículum. AVUI: què és necessari saber fer?, què és necessari memoritzar?
Dins de les activitats d’aprenentatge podem distingir (Esquema basat en la taxonomia d’activitats cognitives (Benjamin Bloom)):
       RECORDAR, reproduir, reconèixer… ß l’única que exigeix memoritzar, la resta exigeixen pensar
       COMPRENDRE, conceptualitzar, interpretar…
       ANALITZAR, comparar, classificar, ordenar…
       SINTETITZAR, integrar, descriure, elaborar…
       APLICAR, experimentar, resoldre problemes (hipòtesis, deducció, inducció), calcular…
       VALORAR (amb criteris), jutjar, seleccionar, criticar, debatre
       CREAR, idees innovadores, imaginar, predir, transferir…
       PLANIFICAR i organitzar projectes…

Implicant altres competències instrumentals:
       Buscar / seleccionar informació a l’entorn, Internet…
       Expressar / comunicar: oral, escrit, multimèdia…
       Altres: idiomes, ús d’eines TIC…

Competències personals: treball autònom, metacognició

I competències socials: treball col·laboratiu
 
Educar la Mirada: Jornades d'Educació en Comunicació

A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.

Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics.

Des d’AulaMèdia volem oferir al professorat materials didàctics per concretar i implementar aquesta reflexió en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. En aquest sentit es presentaran els materials “Per una ciutadania crítica” i el “DVD La Publicitat”, de la col·lecció “Darrere la Pantalla”.

Durant les Jornades també es projectaran produccions escolars audiovisuals, una mostra d’allò que es fa a les aules en el camp de l’expressió i la creació audiovisual.
Cal saber mirar, expressar-se audiovisualment i analitzar els mitjans. Cal “Educar la Mirada”.


Black or White de Michael Jackson

Aquesta és una de les cançons més conegudes del “rei del pop”. Hi ha dues versions del videoclip d’aquesta cançó, una d’elles amb molta controvèrsia. En la primera, que va tenir la participació d’actors famosos nord-americans, es veu el cantant ballant entre diferents grups ètnics del món. La versió amb més crítiques és la que apareix fent moviments amb contingut sexual, com quan es toca l’entrecuixa, i on també es veu al cantant realitzant actes de vandalisme (trencant els vidres d’un cotxe que té pintat amb grafitti l’esvàstica i trencant un cartell amb els inicials “KKK” és a dir, “Ku Klus Klan”). Aquest vídeo Michael Jackson vol donar a conèixer el seu rebuig a aquests règim i organitzacions que van en contra de la tolerància, promouen la violència i el racisme, la supremacia de la raça blanca. Ell el que pretenia era trencar amb actituds d’aquest tipus i fer una crida a la unitat entre persones de diferents races i cultures.


LA PEDAGOGIA FREINET

La seva pedagogia és renovadora, activa, popular, natural, oberta, paidológica, cooperativista, metodològica, anticapitalista. Se centra en: la renovació de l'ambient escolar, i en les funcions dels mestres. Objectiu: que els nens aprenguin fent i facin pensant.

És la pedagogia que incorpora a l’escola els recursos i tècniques disponibles a la societat moderna, la societat on es viu. De la mateixa manera que ell aplicava aquesta pedagogia en un context rural, aquesta serà diferent en un context urbà o diversificat depenent de la procedència ètnica i cultural dels alumnes.

Tècniques i propostes pedagògiques de Freinet:

-          El text lliure, text creatiu, fruit de les vivències i fet en temps i lloc lliurement decidits.  --> tenir cura llenguatge emprat, prendre notes de les sortides i recollir observacions per a elaborar amb contingut els seus textos.

-          El llibre de la vida: recull de textos i il·lustracions fets a partir de l’observació de les sortides al camp conduïdes pel mestre. --> Avui les possibilitats són immenses amb l''ordinador.

-          La impremta escolar, que introdueix la motivació d’ obtenir d’immediat el text imprès,  fomenta el treball cooperatiu i la realització al servei de l’escola. --> Avui és tot molt més senzill amb l’ordinador. 

-          La fotografia i el cinema. --> En l’actualitat els nens no troben un aprenentatge dels usos culturals que en poden fer.

-          La ràdio i l’electròfon. --> Poca utilització en l'actualitat. Se'ls hi pot sonar un ús individualitzat d’aprenentatge a enregistraments sonors i que els alumnes també els puguin escoltar fora del temps escolar.

-          Les màquines d’ensenyar  permetien el treball autònom de l’alumne mentre el mestre es dedicava a atendre d’altres alumnes. --> Els ordinadors ens poden ajudar a aplicar aquest ensenyament més individualitzat, però s’ha d’entendre que  la tècnica pedagògica és la seqüenciació de l’operatòria i problemes ben programada, no la màquina que ens ho serveix.

-          El pla de treball setmanal de cada alumne comporta la seva definitiva implicació en l’aprenentatge. Pot projectar més o menys i té a l’abast certes eleccions però allò que el compromet és fer ús de la seva llibertat i aprendre. 

-          La correspondència escolar, que motiva als alumnes a la lectura, al coneixement de situació de països, etc. --> Correspondència online però hi ha diferències d’equipament i recursos entre països. Àrees rurals on no hi ha arribat l’electricitat.

-          Els mètodes naturals aplicats a la lectura, al càlcul i al dibuix --> no aporten gaire als infants ben dotats i ofega el desenvolupament dels infants inicialment endarrerits.

-          La biblioteca de treball i els fitxers de treball individual. Fitxes d’exercicis de llenguatge, de matemàtiques, d’observació, de lliçons de coses. --> Avui tot explotat per les editorials de llibres de text.  Llibres i quaderns de treball  pensats perquè s’hi escrigui i siguin d’un sol ús. Caldria dur a fer treballar els infants a la biblioteca escolar.

Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar

El model escolar es canvia amb pedagogia

-          fonamentada en el coneixement de l'infant o jove
-          amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat
-          que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament,  consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).
-          basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última.


Hi ha escoles que es van anticipar canviant ja el model:

École populaire de Vence (Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...

Escola l'Horitzó (Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972-....) escola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.
Paràmetres generals imprescindibles:
-          Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
-          La retroalimentació de cada nen.
-          Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
-          El seu entorn familiar i social.
-          El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
-           Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.


Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis...
El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.

La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
-          l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
-          la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
-          l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.


Escola El Martinet (Montserrat Navarro i Meritxell Bonàs, 2005-....) organització per ambients de treball i comunitat.

TEMA 13: CENTRES AMB SISTEMA PEDAGÒGIC PROPI


La institució escolar és una realització pedagògica amb bases científiques (neurociència, psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i organització comú (administració, economia, gestió de personal)  en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.

Cal que tinguem presents:
-          aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
-          marc de la política i legislació en una societat
-          necessitats generals dels ciutadans
-          necessitats particulars de grups socials o d'alumnes

Centres amb sistemes pedagògics propis:

Escola l'Horitzó: escola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.
Paràmetres generals imprescindibles:
-          Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
-          La retroalimentació de cada nen.
-          Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
-          El seu entorn familiar i social.
-          El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
-           Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.

Escola Súnion: pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis...
El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.

La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:

-          l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
-          la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
-          l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.

Escola El Martinet: organització per ambients de treball i comunitat.

Institut-Escola Jacint Verdaguer:  
Objectius generals:
-          Desenvolupar el pensament, el raonament i la lògica.
-          Desenvolupar estratègies mentals per solventar diferents tipus de situacions i càlculs.
-          Potenciar l’autoestima de l’alumne i la cohesió de grup.
-          Potenciar l’investigació científica, l’observació, la manipulació, donar respostes als seus dubtes, a les seves inquietuds.
-          Desenvolupar la capacitat de selecció de la informació, la seva classificació i la interpretació.
-          Potenciar el treball en grup, la discussió, la col3laboració i l’exposició del treball.
-          Estimar la lectura, la seva comprensió, el gaudir de les diferents situacions plantejades, proposar-ne de dones, imaginar.
-          Conèixer el seu entorn m,és proper i participar-hi de manera activa, tot entenent el seu funcionament.
-          Crear consciència de les diferents realitats socials al món i de les diferents problemàtiques, ja siguin de caire socials com mediambientals.
           
Institut de Sils:
L'institut de Sils és la concreció d'un projecte pedagògic planificat a partir d'unes premisses ideològiques i que es posicionen clarament a favor del treball autònom, cooperatiu, integral i del tractament de la diversitat en grups heterogenis. 
Ideari:
-          Cal atendre els alumnes en tota la seva diversitat en el grup heterogeni.
-          Educació obligatòria com a una formació general per als futurs ciutadans, els quals  tendeixin a aprendre de forma autònoma i tendeixin igualment a desenvolupar les capacitats de ser conscients, responsables i creadors respecte a la seva dimensió física, emocional i racional i, tendeixin encara a desenvolupar  la col·laboració com a ciutadans democràtics, arrelats i universals, solidaris i compromesos.
-          La forma didàcticament més eficaç i humanament més gratificant de complir amb aquests objectius és fer-ho en una comunitat d'aprenentatges amb la diversitat natural que té la població.
-          L'objectiu de l'educació obligatòria és que l'alumne aprengui tant com pugui a partir d'allò que sap.

Institut Gabriel Ferrater:
Part de la salutació d’Immaculada Arias (Directora de l’IES Gabriel Ferrater)

“Voluntat prioritària, treballar amb un objectiu comú:  aconseguir la millor preparació del jovent, en la vessant no només acadèmica, sinó també humana, orientada a una formació professional o universitària, i al mateix temps que esdevinguin ciutadans responsables, compromesos i tolerants amb les diferències de les quals el nostre país és un reflex.

Educar i formar els alumnes no vol dir planificar la tasca acadèmica amb un objectiu lúdic o divertit. Hem de ser conscients tots, professorat, alumnat i mares i pares, que  aprendre exigeix un esforç personal important i implica superar una sèrie de dificultats que poden no ser divertides, però que formen part de la formació integral de la persona.

Cal comptar amb la participació de tota la comunitat educativa. Només amb una bona comunicació entre pares, alumnat i professorat es podrà aconseguir l’objectiu comú, desitjat per tots”.

Fundació Collserola:
La FUNDACIÓ COLLSEROLA es va constituir per a la creació i sosteniment de centres educatius de qualitat, amb independència de qualsevol grup polític o ideològic, compromeses amb els principis de pluralisme, laïcitat, catalanitat, els valors universals i la iniciativa social. 

Projecte Educatiu:
-          Indispensable: acceptació i el reconeixement de la diversitat. Afavorir el pluralisme intern i fomentem la tolerància i el respecte com a actituds vitals dels alumnes.
-          Un dels principals objectius: la formació integral com a persones.  Afavorir el seu procés maduratiu i d'autonomia.
-          Relació molt estreta entre els professors i les famílies.
-           El projecte educatiu està enfocat cap als estudis universitaris.
-          Ensenyament i educació són un compost indestriable. Ser conscients que, per aconseguir-ne el lligam cal afecte, fonamentat en el respecte, l'ordre i l'establiment d'unes bones relacions de convivència.
-          L'atenció individualitzada, tractament especial que atengui les seves necessitats.

Escola Thau:
Projecte educatiu:
Quatre principis que són la base dels seus continguts i les seves activitats:
-          L’educació en els valors de l’humanisme cristià
-          L’alumne com a centre d’interès de tots els processos d’aprenentatge i coneixement
-          El català com a llengua d’aprenentatge, vehicular i de coneixement de la cultura pròpia
-          Obertura social basada en l’educació com a servei als altres i a la societat
L'escola pretén formar persones autònomes, altruistes, creatives i coneixedores de les seves pròpies possibilitats. Participatives, solidàries, que s’estimin la pau i que se sentin identificades amb la llengua, la cultura, els costums i les aspiracions del país on viuen, Catalunya. Persones alhora rigoroses i exigents en el treball, obertes als avenços i amb afany constant de renovació i d’obertura.
  

Comunitats d'aprenentatge 

Què són?
Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.
Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

--> CEIP TANIT, Santa Coloma de Gramanet

Comunitats d’aprenentatge en xarxa
Recurs online.
  1. La informació bàsica del projecte.
  2. Experiències d'èxit: en estructura wiki. de la dreta (menú). Exemples de les pràctiques d'èxit que s'estan portant cap en els diferents centres de comunitats amb a l'intenció de compartir i intercanviar experiències.
  3.  Materials: recull tots aquells recursos, arxius, etc que poden ser útils per les altres comunitats i es vulgui compartir.
  4. Comunicació: fòrums de debat, calendari per poder afegir esdeveniments , llistat d'usuaris/as (comunitat), contacta (enviar comentaris, etc), preguntes (qüestions freqüents respecte el projecte).


Projecte Educatiu Institucional  o Projecte Educatiu de Centre (PEC)
És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:
1 Anàlisi de context: On som? 
2 Trets d'identitat : Qui som?
3 Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
4 Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
5 Funcionament efectiu: Com en va?

Programa Aprender en casa
El Govern Nacional d'Argentina va presentar una sèrie de mesures destinades a acompanyar als alumnes, docents i pares, en el marc del tancament preventiu de les institucions educatives de tot el país arran de l'avanç de la Grip A (H1N1).

La Web
Es tracta d'un espai creat perquè docents, alumnes i pares treballin des de casa, durant la suspensió de les classes. La iniciativa compta amb centenars de recursos i continguts classificats per nivells i àrees temàtiques.

Els docents podran accedir a els Quaderns per a l'aula; la Col·lecció educar; Suggeriments de treball; Ús educatiu dels webloc i Propostes amb internet. I els alumnes trobaran activitats, jocs educatius, continguts multimèdia i projectes amb temes curriculars.


Què mou als pares a educar als fills a casa?
Conclusions de l’enquesta realitzada en 2008-09 per Carlos Cabo, professor d’institut
De l'anàlisi dels motius al·legats per les famílies per educar als seus fills a casa cal concloure el següent:

1.- No existeix un motiu únic de desescolarització; les raons que invoquen les mares i els pares són múltiples i variades. Pràcticament totes les famílies addueixen més d'un motiu.

2.- Els motius manifestats parteixen de dues posicions radicalment oposades: una de rebot a l'escola, i una altra de defensa de l'educació en família.
 
3.- El motiu més repetit en tota l'enquesta és el referit a aquest enfortiment dels vincles familiars (68,4%). Al costat d'ell existeix un altre que apunta en la mateixa adreça i que al·ludeix al desig dels pares de passar el major temps possible en contacte amb els seus fills (51,7%).

4.- Penso que la història personal de les mares i dels pares juga un paper rellevant en la decisió d'educar als fills a casa. El 20,2% de les famílies confessen haver optat pel homeschooling per evitar que els seus fills visquin les experiències negatives que elles van viure a l'escola.

5.- A Espanya, els motius religiosos són poc importants, no obstant això he constatat que entre els qui eduquen a casa és molt elevat el nombre de persones i famílies que tenen un arrelat sentiment d'espiritualitat i un profund sentit de transcendència de la vida, que orienta, en certa mesura, la pràctica educativa dels seus fills.


Asociación para la Libre Educación
L'Associació per la Lliure Educació (ALE) va néixer en 2002 amb l'objectiu, entre uns altres, de servir de canal de comunicació entre les administracions públiques i les famílies que practiquem l'escola a casa, també cridada educació/ensenyament en família o en la llar i coneguda internacionalment com homeschooling.


Xarxa d’Escola Lliure

La Xell és la Xarxa d'Educació Lliure, una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància. 

Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis.