Europa anys 30: Pensament i pràctiques.
Édoudard Claparède (1873-1940): pedagog suís. Entusiasta, dedicat a la psicologia activa. Va fundar l’Institut J.J. Rousseau, avui dia Institut de les Ciències de l’Educació (amb biologia, psicologia) per conèixer la realitat de l’educació. Actitud de resoldre una qüestió determinada, analitzar i anar més enllà per trobar-ne de noves. Capacitat de resoldre problemes amb pensament. Interactuar amb el medi per desenvolupar la intel·ligència.
Psicòleg: coneixement científic de l’infant o educand
Ciència: condicionant de l’educació
Psicopedagog: coneixement i principis d’intervenció
Obres:
Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909
L’éducation fonctionnelle, 1931
Punts clau:
- Interès per un concepte funcional de l’educació.
- El mestre ha de ser un estimulador (transformació de professors).
- L’infant és el centre dels programes.
- L’educació ha de desenvolupar funcions intel·lectuals.
- Suprimir exàmens.
- No a la por al càstig ni al desig d’una recompensa, sinó generar un interès profund per allò que s’està fent o assimilant.
- L’infant ha de treballar i portar-se bé, no per obeir o agradar als demés, sinó que aquesta bona actitud l’ha de veure com allò desitjable.
- L’escola ha de ser per l’infant un lloc agradable on treballar amb entusiasme.
- La pedagogia funcional es basa en la pedagogia científica, que es proposa desenvolupar els processos mentals.
Henri Wallon (1879-1962): primer filòsof, després va fer medicina i va acabar fent política. Director de l’École Hauts Études: materialisme dialèctic marxista. La consciència no ens ve difosa, no apareix en el moment de néixer, sinó que es construeix socialment i és la intel·ligència criada en l’afectivitat. L’humà és un ésser biològic i social, sense dualisme. S’ha d’estudiar amb visió integral, no fragmentada.
Obres:
De l'acte a la pensée, 1942
Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945
Estadis de maduració:
- Impulsiu: motriu reflex
- Emocional: carícies, abraçades, etc. De simbiosi total amb l’entorn.
- Sensorial-motor: quan el nadó ja gateja, camina. Interacció amb objectes i espai.
- Projectiu i executant: té la intenció, projecta, vol fer i ho fa. Canalitza.
- Personalisme: consciència del jo. Ús de la raó.
- Personalitat polivalent
- Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors
Lev Semianovitx Vigotsky (1896-1934): jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic bielorús. Precursor de la neuropsicologia.
Psicologia del desenvolupament: el desenvolupament dels humans únicament pot ser explicat en termes d’interacció social (Biosociologia). Aquest desenvolupament consisteix en la interiorització d’instruments culturals (com el llenguatge) que inicialment no ens pertany, sinó que pertany al grup humà en el qual naixem. “L’altre” té un paper important en la teoria de Vigotsky.
“Por mediación de los demás, por mediación del adulto, el niño se entrega a sus actividades. Todo absolutamente en el comportamiento del niño está fundido, arraigado en lo social.” I segueix: “De este modo, las relaciones del niño con la realidad son, desde el comienzo, relaciones sociales. En este sentido, podría decirse del niño de pecho que es un ser social en el más alto grado.” Vigotsky
Obres:
Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.
Pensament i llenguatge, 1934
Interrelació entre llenguatge i pensament. Vinculació indissoluble. El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment. Permet fer una representació d’allò que està a la ment. Actua com a mediador perquè permet retenir moltes més coses. També permet escriure. La consciència és construcció social.
Intercanvis socials amb símbols i signes.
- Signes: per ex. un semàfor. Tothom coneix el seu funcionament. Està codificat.
- Símbol: encendre una espelma. Conserva un punt d’ingenuïtat, d’espontaneïtat.
Constructivisme: zona d’ensenyament, de desenvolupament proper. Coneixements que són propers per a l’infant. Llei de doble processos interpsicològics i intrapsicològics. Constructor de la psicologia científica: té com a finalitat la construcció de la nova societat.
Vigotsky coincideix molt amb Wallon. Per ell l’ésser humà es caracteritza per una sociabilitat primaria. Henri Wallon expressa la mateixa idea però d’una forma més categòrica: “L’individu és genèticament social” Wallon, 1959.
Jean Piaget (1896-1980): psicòleg, biòleg i filòsof suís. Es dedicà a la psicologia genètica i crea l’epistemologia genètica. Famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Va ser director de l’Institut J.J. Rousseau. Va a l’extrem oposat de Wallon. Diu que el cos ja té un programa genètic, que un cop es neix, un ja és d’una certa manera. Desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica sustentada en l'acció.
Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del nadó en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.
Considera que els dos processos que caracteritzen a l'evolució i adaptació del psiquisme humà són els de l'assimilació i l'acomodació. Ambdues són capacitats innates que per factors genètics es van desplegant davant determinats estímuls en determinats estadis del desenvolupament, en determinades edats successives.
Estadis evolutius:
o Sensomotriu: un es sent a ell mateix (primàries) quan sent la veu de la mera (secundàries) i quan plora perquè l’atenguin (terciàries).
o Preoperatori: joc simbòlic.
o Operacions concretes: observació, causalitat, ordenació.
o Operacions formals: generalització, conceptualització.
Obres:
La représentation du monde chez l'enfant, 1921
Le jugement moral chez l'enfant, 1934
Introduction à l'épistémologie génétique, 1950
Psychologie et pédagogie, 1969
Eduard Spranger: filòsof, psicòleg i pedagog alemany. Pedagogia de la cultura: l’educació s’aconsegueix a través de la cultura. Educació liberal i integral. Relació entre l’alumne (educand) i el mestre (educador). El principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans. Establí una relació escola-cultura i considerava que la clau de la formació rau en'ensenyament de les disciplines humaníostiques (pedagogía humanística). A més a més de la psicologia hi ha un esperit immens. A Catalunya aquest pensament arriba amb:
o Joaquin Xirau
o Roura-Parella, que va seguir cursos de Sptanger a Berlín.
Obra important:
Kultut und Erziehung, Gesammelte pädagogische Aufsätze, 1919 (Cultura i educació: teòrica i temàtica).
La naturalesa humana té una dimensió espiritual. Les ciències de la natura ens ajuden a explicar fenòmens, les ciències de l’esperit a comprendre vivències. Cosmovisió: identificació de la realitat natural i cultural.
Spranger va contribuir a la Teoria de la personalitat (1914) segons valors/interessos. Tipus:
- Teòric: passió de descobrir, sistematitzar i analitzar, la recerca del coneixement.
- Utilitari: passió per guanyar un retorn sobre les inversions que impliquen temps, diners i recursos.
- Estètic: passió d'experimentar les impressions del món i assolir la forma i l'harmonia en la vida, l'auto-actualització.
- Social: passió d'invertir un mateix, el seu temps i els seus recursos a ajudar a altres a assolir el seu potencial.
- Individualista: passió per assolir la posició i utilitzar aquesta posició per a afectar i influir en els altres.
- Tradicional: passió per buscar i dur a terme el major significat en la vida, en el diví o l'ideal, i aconseguir un sistema de vida.
Rudolf Steiner (1861-1925): filòsof, educador, autor teatral, pensador social i esoterista austríac. Va ser el fundador de l’Escola Waldorf, en una fàbrica a Alemanya, basada en l’antroposofia. Té una visió marcadament espiritualista. Ve d’una societat teosòfica (Déu). Crea la societat antroposòfica relacionant Déu amb els homes i les dones. Dimensió molt espiritualista. El camí espiritual es construeix sobre la llibertat individual i el judici independents. Steiner va considerar que el propòsit de l'evolució humana era el desenvolupament de les qualitats d'amor i llibertat.
Educació estètica. Creació artística. Contemplació de la natura. Relats mitològics, simbòlics, màgics. No hi ha pressa per escriure i llegir, pels aprenentatges. La classe principal de dues hores, no més. Taller, art, hort, etc. Molt joc motriu a la natura.
Eurítmia: forma artística de l’antroposofia, que permetia que els humans es relacionessin amb aquell que els envolta per mitjà de moviments. De la mateixa manera que una paraula o un dibuix poder ser artístics, també ho pot ser un moviment. Rituals interioritzadors, calmosos. Defugen de la música enregistrada, dels ordinadors.
Escoles Waldorf: objectiu educar l’infant acompanyant-lo a través de les diferents etapes del seu desenvolupament corporal, psicològic i cognitiu cap a l’autonomia i, així, permetre-li de ser capaç, quan sigui adult, de prendre iniciatives, d’escollir lliurement i d’actuar de manera creativa en el seu entorn.
Georg Kerschensteiner (1854-1932): pedagog, físic i matemàtic alemany. La seva proposta educativa es preocupa per la formació de ciutadans útils a la societat. Va fundar l’Escola del Treball (arbeitschule). Per mitjà de l'activitat física i mental es desenvolupa la personalitat i facilita la socialització de l'alumne.
Proposa una educació espiritual i amb sentit. L’individu organitza i elabora els seus propis esquemes mentals del que considera bens culturals i valors. Cadascú elabora la seva pròpia cultura personal.
Educació Cívica: el ciutadà ha de formar-se en una activitat que després podrà posar a disposició de la societat. De la mateixa manera, el treball es considera font que integra l’home a la comunitat i l’ensenya a superar l’individualisme.
L’educador ha de tenir una relació estreta amb els seus alumnes, per a poder ajudar-los a superar obstacles i desenvolupar independència a nivell personal i col·lectiu. Ha de transmetre emoció.
Obres:
Begriff der Arbeitsschule, 1912. Escola del Treball
Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formació
Anton S. Makarenko (1888-1939): pedagog ucrainià. Amb el triomf de la revolució russa, va fundar les cases cooperatives per a orfes de la guerra civil, on va destacar la Colonia-Granja Gorki (1921).
Degut a una vivència personal com a mestre durant la seva etapa inicial, va comprendre que per educar no només feia falta tenir grans coneixements i ser un bon professor, sinó que calia comprendre les peculiaritats de cada alumne, tenir en compte la personalitat, l’estat emocional, la situació de cadascun per influir en aquests.
El 1920, va dirigir un centre per a delinqüents juvenils, on va tenir una reacció antipedagògica amb un alumne (li va propiciar una pallissa). Aquest fet va fer que canviés radicalment el seu comportament, que s’adonés que no s’aconseguia res mitjançant la violència.
A la Granja Gorki
Obres:
El poema pedagògic, 1926
Les banderes a les torres, 1932
Célestin Freinet (1896-1966): pedagog francès. Ideà una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores, observant els mitjans i usos culturals: pla de treball, producció de textos lliures, impremta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon, individualització de la feina, enquestes i conferències, tallers d'expressió-creació, correspondència entre escoles, educació corporal, reunions cooperatives... Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. Élise Freinet, la seva esposa, és la iniciadora de l'art infantil.
Conceptes claus del seu pensament:
- Pedagogia del treball: l'alumnat ha de ser encoratjat a aprendre tot creant productes i proveint serveis.
- Aprenentatge basat en investigacions: feina basada en treball en equip i en el mètode assaig - error.
- Aprenentatge cooperatiu: l'alumnat ha de cooperar en el procés de producció.
- Centres d'interès: els punts de partida de l'aprenentatge dels infants són els seus interessos i la seva curiositat natural.
- El mètode natural: la mainada aprèn de debò emprant les seves experiències reals.
- Democràcia: els infants aprenen a assumir responsabilitats en la seva pròpia feina i vers la comunitat practicant estratègies d'organització democràtica.
Va plasmar en l'escola els principis d'una educació pel treball i d'una pedagogia moderna i popular.
Idea de “tempteig experimental”, considera que els aprenentatges s'efectuen a partir de les pròpies experiències dels infants, de la manipulació de la realitat, de l'expressió de les seves vivències.
Funcionalitat del treball: crear institucions que impliquen que el treball escolar tinga un sentit, una utilitat, una funció.
Una altra de les aportacions és el principi de cooperació, el qual exigeix la creació d'un ambient en l'aula en el qual existeixen elements mediadors en la relació mestre–alumne. Cooperació entre alumnes, alumnes–mestres i entre mestres; aquesta última amb la finalitat de compartir experiències i dialogar, posant en comú els problemes i les possibles solucions, sempre amb l'objectiu de millorar les condicions de l'escola popular.
Així l'organització de l'aula ha de contemplar la participació dels alumnes en la construcció dels seus coneixements. Ambient educatiu per potenciar el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels infants en un marc de cooperació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada