Tema 1. El sistema escolar. La institució escolar

El sistema escolar és el mateix que institució escolar. El mestre ha de fer de comunicador.

El sistema educatiu seria la família, els mitjans de comunicació, la vida, el carrer, etc.

Sistema escolar: instrucció, ensenyament, educació, aprenentatge.

Els il·lustrats

Apareixen sobretot a França, donant suport a un moviment intel·lectual que defensava que el coneixement conduiria als éssers humans a la felicitat. Ells veien la raó com a base de tot pensament i com a forma única de l’home per a superar els seus obstacles i problemes.

Eren defensors de la Revolució Burgesa Francesa (finals s. XVIII), volien fer fora la monarquia absoluta, el poder absolut. Ells volien que el poble tingués instruments de coneixent, per parlar, comprendre i aprendre.

Alguns d’aquests il·lustrats varen ser: Condorcet i Rousseau.

Marquès Nicolàs de Condorcet (1743-1794): filòsof, científic, matemàtic i polític. Va participar activament a la Revolució Francesa, tenint un paper protagonista en nombroses causes liberals. L’any 1791 fou escollit representant de Paris de l’Assemblea legislativa, des de on es va optar com a sistema educatiu de la nació el que ell proposava (introducció de la noció de laïcisme a l’ensenyança). Estava convençut de que el perfeccionament moral i intel·lectual de la humanitat es podia assegurar mitjançant un ensenyament ben orientat. Ell proclamava l’educació pública i cultura per tothom.

Jean-Jaques Rousseau (1712-1778): escriptor i filòsof. Considerat precursor de l’Escola Nova.  Obres importants: “El Contracte social” (1762) i “Discurs sobre l’origen de la desigualtat entre els homes” (1775). Ell defensava que l’home, per naturalesa era bo, i que era el contacte amb la societat allò que el corrompia. Afirmava que la societat fa malbé a les persones. Creia que l’educació s’havia adequar a cada una de les etapes de desenvolupament de l’infant, els continguts i objectius havien de definir-se tenint en compte els interessos i motivacions de l’alumne i la seva etapa de desenvolupament. L’educació ha de començar des del naixement i de forma natural s’ha d’anar acomodant a les diverses etapes de la vida, amb l’objectiu de desenvolupar individualment però també aprendre a viure en societat. En l’àmbit educatiu cal observar als infants, conèixer-los per tant de poder ensenyar. El docent ha de tenir suficient llibertat per pensar i decidir què han d’aprendre els seus alumnes, tenint en compte el context i l’entorn el qual es troben. Proposa un model d’observació.

En l’actualitat és complicat seguir aquest mètode d’observació que proposava Rousseau. A les aules hi ha molts alumnes (en la majoria entre 30 -35 nens/es)  per a només un professor. Crec que és molt important la comunicació entre els diferents docents (mestres, monitors, ...) per a detectar possibles problemes que puguin tenir els alumnes. No només en l’àmbit estrictament d’aprenentatge escolar, sinó també del comportament que un alumne pugui tenir amb la resta dels seus companys, dificultats familiars que pugui tenir, etc.

Els romàntics

També coneguts com a il·lustrats alemanys. No van ser tant estrictes com els il·lustrats francesos. Creien que el mateix pes havia de tenir la raó que el sentiment i l’emoció. Creien que l’estètica és l’equilibri entre la raó i el sentiment. Alguns d’aquests romàntics varen ser: Schiller i Goethe.

Friedrich Schiller (1759-1805): poeta, dramaturg, historiador i filòsof. Defensa l’educació estètica de la humanitat: la natura, els colors, els sons, la gesticulació, la manera de parlar, etc.

Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832): escriptor i funcionari de la Cort de Weimar, on va fixar la seva residència fins la seva mort. En base a l’educació ell feia servir la paraula alemanya Bildung que es tradueix com a Formació. Considera que l’educació comprèn l’acte d’ensenyar, el contingut de l’ensenyament que s’imparteix i el resultat; que constitueix la personalitat humana i disciplinada. L’individu s’ha de reconèixer a si mateix com un ésser natural, al mateix temps que ha de reconèixer la grandesa de la naturalesa  que l’envolta assumint una actitud de respecte enfront ella.

França fa un sistema escolar. Alemanya eren petites repúbliques, petits estats. No tenien un govern central per poder fer-ho.

Es necessita d’una cultura per a poder comprendre el esdeveniments que passen al món. La gent, tal com proclamaven els il·lustrats, han de tenir mecanismes per a poder prendre decisions. És per aquest motiu que l’educació juga un paper primordial en el desenvolupament dels ciutadans.

CONCEPTES CLAU

Instrucció: part de l’aprenentatge que té un component molt important d’exercitació o repetició. Per exemple: sumar moltes vegades per aprendre a sumar. Un cop adquirida, si s’exercita de tant en tant, no s’oblida. L’escola ha d’estar pensada per a la instrucció.

Ensenyament: procés pel qual un docent mostra el coneixement i guia l’aprenentatge d’un discent. Es centra en l’acció de comunicar (una ciència, un art, una habilitat, etc.) donant lliçons, explicacions, fent demostracions o realitzant exercicis pràctics.

Educació: procés de desenvolupament personal i social de caràcter intencional. Estímul per al desenvolupament de capacitats (ex-ducere) i conducció a comportaments culturals (educare) que es consolidaran com a hàbits. Transmetre coneixements, actituds, valors o formes de cultura. L’educació és el tot que inclou ensenyament i instrucció. L’escola ha d’incloure l’educació.

Aprenentatge: procés per a l’adquisició de coneixements. Pòsit o el que queda adquirit de l’ensenyament i de la pràctica de la instrucció.

Formació:
1 Allò que queda en la persona després d’un procés d’educació, d’ensenyament i aprenentatge. El que queda de pòsit de tota l’educació, des de néixer fins als 18 anys. La universitat hauria de ser formació, no educació.

2 Procés que segueix la persona després de l’educació, al llarg de tota la vida per conservar i a

créixer coneixements, competències, habilitats i informacions que van conformant la seva personalitat. Quan entrem en l’edat adulta ja no hi ha un procés educatiu, sinó que un mateix s’educa (anant al cinema, llegint, fent tertúlia, etc.).

3 La Formació Professional integra: formació en un ofici, ensenyament de coneixements, procediments i hàbits; també ensinistrament en l’ús de màquines i eines.

Socialització: procés pel qual l’animal biològic esdevé animal social en un grup determinat. La imitació és el procediment bàsic amb algunes normes que es donen. Acte social és el que es fa sense pensar, que es dóna per descomptat.

Altres conceptes

Ensinistrament: pràctica que perfecciona habilitats tècniques. Equival a entrenament. (s’aplica també als animals domèstics).

Domesticació: procediment d’adaptació dels animals per a viure amb els humans. (Comporta, en la pràctica, una superioritat de l’humà sobre l’animal).

Metodologia: estudia quin és el mètode més adequat a seguir en una investigació. S’utilitza més per a ciència que per educació. Ha vingut a substituir el concepte de didàctica.

Disciplines del coneixement

Didàctica: primera ciència de tipus pedagògic de base empírica. Comença al 1635 amb els preil·lustrats. Comenius escriu la seva gran obra Didàctica Magna. Ell està convençut que l’educació té un paper molt important en el desenvolupament de les persones. Cal ensenyar a tothom totes les coses, homes i dones per igual, buscant l’alegria i la motivació dels alumnes.  Artifici, invent, sistema per ensenyar a tots. Aporta els procediments d’ensenyament més funcionals i eficaços amb explicacions segons el context i els recursos disponibles.

Pedagogia: ciència de l’educació per excel·lència. Es fonamenta en ciències de l’educació (biologia, psicologia, sociologia principalment). Ve de la filosofia, dels valors, per dissenyar sistemes d’intervenció donant normes per a una educació funcional, eficient, eficaç. Cal conduir als infants. Es basa en les finalitats de l’educació.

Disciplines científiques que ajuden a organitzar processos

Organització escolar: ciència de l’educació que ha de garantir la coherència de l’acció de diferents docents que dins d’una institució i a través dels anys incideixen sobre els mateixos alumnes. Analitza com cada component s’integra en el sistema escolar: professors, alumnes, horaris, espais, materials, participació dels pares... i s’articulen en un projecte institucional. Aquesta va per cicles (infantil, primària, educació musical, educació física, etc.)

Orientació educativa: ciència de l’educació que tracta d’ajustar les intervencions generals a les necessitats de cada alumne per la qual cosa cal conèixer bé els seves aptituds diferenciades i interessos manifestos. Segueix amb l’orientació professional i d’estudis.